IOGA

Ioga realment vol dir unió, ajuntar. I què ajunta? Doncs allò que es pot tocar amb allò que no es pot tocar. Podem tocar les cames, el cap, les cervicals, les lumbars, les espatlles, els dits del peu i els de la mà, les orelles... Però no podem tocar els nervis, la por, la tristesa, l’alegria, el mal de cap, les rampes, el mal de panxa, la incomoditat, la felicitat, les ganes de riure, les de plorar, les de córrer i les de parar, les ganes i les no ganes, i tot allò que fabriquem a dins del nostre cap, a dins del nostre pit, tot cares diferents de la mateixa cosa, Nosaltres, Jo.

​

I això és el que unim, el que sentim i el que toquem i d’aquí en surt el ioga. I quan una cosa i l’altra es troben, tenim l’oportunitat de fer-ne sortir una tercera, l’equilibri, la pau, la felicitat l’alegria, el punt del mig. I això és el que busquem els que practiquem.

​

Les àssanes ens porten a un coneixement molt gran del cos, de com el movem, de com tenim els límits, per observar-los, guanyar-los, passar- los i a partir d’aquí alinear i equilibrar la casa. Tot el que no es toca s’alinea i s’equilibra juntament amb el tangible.

​

I ja ho tenim: ioga, unió, tot, om, ying yang o com li vulgueu dir.

​

I aquí comença el viatge que ens porta a diferents llocs en cada pràctica, tot depèn de l'equipatge que portem quan comencem.

​

I és així. El ioga és transformador. No només varia la nostra forma de veure i sentir les coses sinó que també transforma a la persona que veu.

​

Així doncs, treballem el cos, que és l’embolcall del jo, per arribar al jo que és qui viu a dins i amb la pau del cos equilibrem la ment.

​

El ioga funciona com la música. És capaç de calmar i alimentar el teu esperit.